Victoriós aixecà les mans el guerrer de la vida.
Orgullós per les lluites que hi havia disputat.
Altiu i orgullós. Cregut i despietat
Tot victòries encaixades, cap derrota al seu pas.
Es vanagloria de no ser mai derrotat. Vençut, humiliat
Ell escull qui es doblega, ell escull qui continuarà
Masegant algunes animes que es trobà al seu pas
Alguns lluiten i perden, uns altres han d'esperar
Però un jove pare, al guerrer es va encarar.
Lluitava amb el seu cor. Lluitava amb l'ale.
Encarant-se amb ràbia. Esgarrapant-li el temps
S'aferrava a un repte per lluitar amb furor
Espolsant-se el dolor que envoltava el seu cor.
Eixugant-se les penes i amanint el dolor
amb records plens de ràbia i amb promeses de debò
l'agafà pel clatell, va agafar al traïdor
recordant-li que un dia ja l'hi va travessar el cor
Ara ja era immune a la vida era immune al plor
I si algun dia es rendia no seria per por
Si no pel reclam d'un àngel que el volia ben a prop
T'estimo Roger
16/06/2009
Tenebres
